MONSTRES ERRANTS

Els camins no són un lloc gaire segur si ens atenyem als usos que en feien el Marraco, les bubotes i l'home del sac, la vella Brígia, el Nonell, el Dip, al qual Perucho li atribueix implícitament una certa relació amb el lobishome gallec i fins i tot amb la ràbia, l'ànima de Cantiret, el pare llop, l'home de neu, l'home dels nassos, la Clemència, l'home del paraigües, el papu, el comte Estruc (Llers, Alt Empordà), el comte Arnau o comte Mal (Mallorca)... Tots són presentats com a personatges descarrilats, que apareixen de tant en tant i que rarament encaixen en la vida en societat, ja que, quan apareixen, són motiu de desgràcies o mals averanys.